Adeu Señora Amparo

Fa uns dies van soterrar a Amparo Juan, una dona que ha estat, al llarg de la seva dilatada vida, testimoni dels canvis que la ciutat de Mislata ha sofert. Nascuda al principi dels anys vint del passat segle, la seua vida sempre va estar lligada al seu poble i al carrer de San Vicent on vivia. Aquesta menuda dona, malgrat l'avançat de la seua edat, demostrava una extraordiaria lucidesa i la prudència amb la qual es conportava tot just deixava entreveure tot allò que en la vida li havia passat.
Ella, que va néixer en un poble eminentment rural, va vore transcórrer la seua infantesa entre carros llençats per mules i el traqueteig del vell tren que passava per l'actual avinguda de Gregorio Gea. Tingué una adolescència marcada pels canvis republicans i per una guerra civil que a Mislata va durar fins a l'últim dia. Va ser testimoni de la transformació de la població, propiciada per l'arribada dels primers emigrants procedents de Castella i Andalucia, de la metamorfosi de la cultura i la societat cap a una progressiva urbanització, del gris període franquista que va obligar als seus fills a buscar en Europa una oportunitat de millora i de la democrácia incipient que fins a avui tenim. Viure en nou dècades i dos segles donen per a moltes sensacions i experiéncias vitals.
Les coses que ella associava a Mislata ja s'havien extingit per acció o omissió; edificis com la Casa Gran que durant anys va presidir la nostra plaça principal, els tallers de costureres, el tràfec de la gent que marxava a València, els agricultors tornant a sa casa a la caiguda del sol, els berenars en l'horta i un riu Turia que adés se sortia del seu llit deixant un rastre de naturalesa destructora. Tota aquesta realitat ja no estava,i ella continuava com un exemple vivent de qui som i qui hem estat.
Aquesta decidida muller va saber lluitar contra tots els elements històrics i contra la difícil condició de ser dona en aquells anys. Armada amb la prudència, la sagacitat i l'esforç va saber traure endavant als seus, sense queixes i sense desanim. El meu condol per al seu família i els seus amics, i el compromís de no oblidar mai quins varen ser els nostres orígens i les nostres costums
Bon viatge senyora Amparo