Torne a escriure en el blog, després d'uns quants mesos, després d'unes eleccions que no van tindre el resultat que volíem i després de, per què no dir-ho, estar desencantat de la política local de Mislata, un poble que cada vegada em pareix més estrany i més allunyat del que m'agradaria que fóra.
El motiu és agrair a totes les persones que s'han posat en contacte amb mi després dels incidents de la nit del dimecres, per el seu ànim i la seua solidaritat . De veritat, moltes gràcies.
Vull deixar ací exposat que molts què ens dediquem a la política des de partits no majoritaris no obtenim res més d'esta “vocació monàstica” que la solidaritat i l'amistat de la gent que ens coneix. Ara a més d'açò també rebem pals. Com pot veure's, no tots estem en política per a omplir-nos les butxaques.
Ni tots els partits són iguals, ni tots els polítics
Em fa fàstic una autoritat que és permissiva amb els feixistes i ultrarepressiva amb altres, que ni agredixen a ningú ni s'amaguen a l'hora d'expressar les seues idees.
Em fa fàstic la policia colonial que tenim i que Camps i Corredera demanen per centenes, estos no van a solucionar-nos res.
Em fa fàstic la justícia colonial que ni entén ni vol entendre res, eixos jutges (i jutgesses) que ni s'assabenten, ni es documenten, ni es preparen els juís. Que estan de pas pel lloc i només pensen a millorar el seu destí. Crec que la justícia s'impartix entre iguals i els jutges ara com ara, són i se senten una elit que no respon dels seus errors, ni davant de res ni davant de ningú.
A dia de hui, ni el senyor Alcalde ni cap dels seus camarades de partit s'ha posat en contacte amb mi, segurament pensen que el que m'ha passat m'ho he buscat.
Contra el feixisme, ni un pas arrere
Subscriure's a:
Missatges (Atom)