Adeu Señora Amparo

Fa uns dies van soterrar a Amparo Juan, una dona que ha estat, al llarg de la seva dilatada vida, testimoni dels canvis que la ciutat de Mislata ha sofert. Nascuda al principi dels anys vint del passat segle, la seua vida sempre va estar lligada al seu poble i al carrer de San Vicent on vivia. Aquesta menuda dona, malgrat l'avançat de la seua edat, demostrava una extraordiaria lucidesa i la prudència amb la qual es conportava tot just deixava entreveure tot allò que en la vida li havia passat.
Ella, que va néixer en un poble eminentment rural, va vore transcórrer la seua infantesa entre carros llençats per mules i el traqueteig del vell tren que passava per l'actual avinguda de Gregorio Gea. Tingué una adolescència marcada pels canvis republicans i per una guerra civil que a Mislata va durar fins a l'últim dia. Va ser testimoni de la transformació de la població, propiciada per l'arribada dels primers emigrants procedents de Castella i Andalucia, de la metamorfosi de la cultura i la societat cap a una progressiva urbanització, del gris període franquista que va obligar als seus fills a buscar en Europa una oportunitat de millora i de la democrácia incipient que fins a avui tenim. Viure en nou dècades i dos segles donen per a moltes sensacions i experiéncias vitals.
Les coses que ella associava a Mislata ja s'havien extingit per acció o omissió; edificis com la Casa Gran que durant anys va presidir la nostra plaça principal, els tallers de costureres, el tràfec de la gent que marxava a València, els agricultors tornant a sa casa a la caiguda del sol, els berenars en l'horta i un riu Turia que adés se sortia del seu llit deixant un rastre de naturalesa destructora. Tota aquesta realitat ja no estava,i ella continuava com un exemple vivent de qui som i qui hem estat.
Aquesta decidida muller va saber lluitar contra tots els elements històrics i contra la difícil condició de ser dona en aquells anys. Armada amb la prudència, la sagacitat i l'esforç va saber traure endavant als seus, sense queixes i sense desanim. El meu condol per al seu família i els seus amics, i el compromís de no oblidar mai quins varen ser els nostres orígens i les nostres costums
Bon viatge senyora Amparo

concentració antifeixista

Concentració antifeixista

Ahir ens concentrarem a la plaça Ramón Ivars un grup de veïns convocats per l'assemblea antifascista de’l horta. El motiu era condemnar els atacs i agressions feixistes i xenòfobes que desgraciadament cada vegada estan més a l'ordre del dia. Mislata sempre ha estat un poble d'emigració, més del 80% de la població prové (o provenim) de fora i això fa que tradicionalment la nostra localitat haja estat un exemple de convivència i integració. Un dels valors intangíbles més importants de la nostra societat civil és precisament el de la tolerància. Per això el simple fet d'estar ennllà, a la plaça més concorreguda del poble, deixant clar que el racisme i la intolerància ens repugna, és un motiu de satisfacció.

Més enllà de la perspectiva personal de cadascun dels participants, és important que es visualize la consciència antifascista del poble. Sens dubte aquells que s'han preocupat de conèixer la història tenen clar que contra aquestes actituds és important actuar amb premura i determinació. Potser el nostre alcalde actue ara amb duresa contra la presència d'elements i iconografia feixista i ultradretana amb els quals fins al dia d'avui s'ha fet per no vore. M'hauria agradat que hagués vingut qualcevol membre del partit popular, ja que de la resta de forces polítiques locals eren presents. Una vegada més els populars s’aïllen dels altres i només acudeixen als actes i manifestacions que ells convoquen.

De vegades em pregunte si vivim al mateix món

El PP de Mislata i la participació ciutadana

Fa més d'un any que preguntárem en el ple al Senyor Alcalde Manuel Corredera per que no es nomenava al defensor del ciutadà, després que Morales defenestrara a l'anterior fa ja més de quatre anys. Fins a hui l'única resposta rebuda és el silenci. Segons la reglamentació municipal de Mislata, aquest defensor del ciutadà inexistent seria l'encarregat d'elevar la meua protesta per la falta de resposta de l'alcalde. Però ja savem que allò que es veu, s’apren i els populars no ho furten que ho hereten. Si no hi ha defensor, ningú li llegix la cartilla ni li pot treure els colors al govern municipal.

Un altre exemple, durant anys hem preguntat per la fàbrica de paper Payá. Preguntem sobre si és perillosa, sobre si complix les mesures d'evacuació, sobre que emmagatzema i en quines quantitats, sobre el que aboca a la sèquia de Mislata, sobre la caldera situada a 20 metres d'habitatges, i sobre l'impacte del soroll sobre els alumnes dels col·legi Jaume I i Amadeo Tortajada. A tot això la callada com resposta.

Si no responen a les preguntes, no ensenyen els informes, no posen a la disposició dels veïns la informació que la llei diu pública, no permeten opinions diferents a les seues en els mitjans de comunicació municipals i no habiliten mig algun perquè els ciutadans puguin queixar-se, jo em pregunte: On estarà la participació ciutadana de la qual presumien en el seu programa electoral ?

Segurament confonen la participació ciutadana amb el culte a l'entrepà que han copiat també de pretèrites etapes. La participació ciutadana de Mislata consisteix a acudir a la fira d'associacions a veure com el primer edil es juga el coll exhibint-se en el centre cultural (sens dubte el més arriscat de la legislatura, exceptuant clar està, els cubatas amb el senyor Roberto) Consisteix potser en anar a veure vestir-se de moro als regidors i a uns quants triats per a passar pels carrers de Mislata fent més l'indi que el Musulmà.

Consisteix que donya Encarna Porta repartisca el pressupost de tots en festes que solament li agraden a ella i a quatre cavallers de la seua cinquena.

Consisteix a organitzar un acte el nou d'octubre de caràcter més faller que nacional on sona l'himne de l'exposició i ningú té gens que dir. Sens dubte l'èxit de la “participació ciutadana” depèn de la quantitat i qualitat del Cátering.