31.10.06

Incident a Natra

Fa uns dies un grup d'adolescents sense servell va protagonitzar un vergonyós incident contra un conegut establiment de menjar ràpid atés per ciutadans d'origen indostánic. El lamentable succés ha estat tractat àmpliament per la premsa (Mislata sempre surt en la premsa estatal per a mal, desgraciadament ) i molt comentat entre els veïns de la Vila.
Encara que en la nostra ciutat tenim grups d'extrema dreta i una certa permissivitat amb la seua existència per part de l'autoritat, aquesta vegada, encara que a alguns demagogs reconeguts els sente malament, els causants de l'atac no eren ells. El que va passar l'altre dia en Natra li va poder passar a qualsevol, fora de Mislata, Villarobledo, Alcanyis o Pakistan. Davant la violència absurda d'una joventut marginal, baixa de motivacions i poc formada ningú està fora de perill.
L'assetjament d'aquests joves al restaurant es produïa des de feia mesos i no s'havia pres cap mesura per evitar que continués ja que no s'havien presentat denúncies.
Potser siga un bon moment per a plantejar altre tipus d'actuacions per mantenir l'ordre cívic, ja que la pressió policial s'ha demostrat inútil i crea més despesa i problemes que solucions. Un grup de mediadors que treballés al carrer, que conegués als xavals pel seu nom i que s'anticipés als possibles delictes, seria, sens dubte, molt més efectiu.

26.10.06

Per qué estic en política

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent A. Estellés