Torne a escriure en el blog, després d'uns quants mesos, després d'unes eleccions que no van tindre el resultat que volíem i després de, per què no dir-ho, estar desencantat de la política local de Mislata, un poble que cada vegada em pareix més estrany i més allunyat del que m'agradaria que fóra.
El motiu és agrair a totes les persones que s'han posat en contacte amb mi després dels incidents de la nit del dimecres, per el seu ànim i la seua solidaritat . De veritat, moltes gràcies.
Vull deixar ací exposat que molts què ens dediquem a la política des de partits no majoritaris no obtenim res més d'esta “vocació monàstica” que la solidaritat i l'amistat de la gent que ens coneix. Ara a més d'açò també rebem pals. Com pot veure's, no tots estem en política per a omplir-nos les butxaques.
Ni tots els partits són iguals, ni tots els polítics
Em fa fàstic una autoritat que és permissiva amb els feixistes i ultrarepressiva amb altres, que ni agredixen a ningú ni s'amaguen a l'hora d'expressar les seues idees.
Em fa fàstic la policia colonial que tenim i que Camps i Corredera demanen per centenes, estos no van a solucionar-nos res.
Em fa fàstic la justícia colonial que ni entén ni vol entendre res, eixos jutges (i jutgesses) que ni s'assabenten, ni es documenten, ni es preparen els juís. Que estan de pas pel lloc i només pensen a millorar el seu destí. Crec que la justícia s'impartix entre iguals i els jutges ara com ara, són i se senten una elit que no respon dels seus errors, ni davant de res ni davant de ningú.
A dia de hui, ni el senyor Alcalde ni cap dels seus camarades de partit s'ha posat en contacte amb mi, segurament pensen que el que m'ha passat m'ho he buscat.
Contra el feixisme, ni un pas arrere
21.4.07
Per que anem amb els socialistes?
Després de molt de temps sense escriure, torne, a pocs dies del 300 aniversari, a mamprendre la tasca de fer, encara que de tard en tard, alguna aportació al Parlem de Mislata.
Des de fa dies, tots els que vivim en major o menor mesura, l'ambient polític de la vila estem ja com bojos. Els dies que resten per a les eleccions ja son tan pocs que en un tres i no resestarem en la cua triant a qui votem.
El BLOC no presentarà marca pròpia a Mislata, i això ens ha costat molt, ja que els partits menuts com el nostre son molt presents a la vida diària de les persones que el formen, i alguns ens hem deixat el temps, els diners i l'ànima pel nostre menut i valent partit nacionalista. Ara que ens arriba el temps de collita, dona la circumstància que per optimitzar els resultats, deixem la nostra benvolguda marca aparcada per presentar-nos amb el PSPV. I, per qué?.
En primer lloc, perqué el “divisme” polític no aplega mai a bon lloc. Tot i que per nosaltres, les nostres idees i les nostres propostes son les millors, assumim que hi son minoritàries al poble on vivim. Nosaltres doncs, no som les starlettes d'aquest ball. Som gent que vol contribuir a treure el PP del govern i la manera més efectiva era sumant els nostres vots a una marca més gran.
En segon lloc, el PSPV ens ha tractat molt millor, en el polític i en el personal que EU, que ha jugat a marejar-nos i a l'hora de la veritat l'únic que volia eren els vots del Bloc per eixir ells. Potser algun dia parlaré clarament d'EU, però no hui, almenys fins que s'acaben les eleccions. Prudència mana.
I en tercer lloc per que l'objectiu de qualsevol partit està en consolidar-se i ser una opció més per la gent. Nosaltres ja hem donat tots els passos previs. Constituir-nos, convertir-nos en un referent d'opinió, augmentar la militància i treballar de cara a les eleccions. Però tot això no valdrà gaire sinó tenim previst arribar al seguent graó. Eixe graó es tindre un regidor nacionalista a la Vila de Mislata. I amb el PSPV les nostres expectatives son guanyadores.
ADEU PP i benvingut el nacionalisme al plenari de Mislata, això és el que volem, ja vorem que es queda.
Des de fa dies, tots els que vivim en major o menor mesura, l'ambient polític de la vila estem ja com bojos. Els dies que resten per a les eleccions ja son tan pocs que en un tres i no resestarem en la cua triant a qui votem.
El BLOC no presentarà marca pròpia a Mislata, i això ens ha costat molt, ja que els partits menuts com el nostre son molt presents a la vida diària de les persones que el formen, i alguns ens hem deixat el temps, els diners i l'ànima pel nostre menut i valent partit nacionalista. Ara que ens arriba el temps de collita, dona la circumstància que per optimitzar els resultats, deixem la nostra benvolguda marca aparcada per presentar-nos amb el PSPV. I, per qué?.
En primer lloc, perqué el “divisme” polític no aplega mai a bon lloc. Tot i que per nosaltres, les nostres idees i les nostres propostes son les millors, assumim que hi son minoritàries al poble on vivim. Nosaltres doncs, no som les starlettes d'aquest ball. Som gent que vol contribuir a treure el PP del govern i la manera més efectiva era sumant els nostres vots a una marca més gran.
En segon lloc, el PSPV ens ha tractat molt millor, en el polític i en el personal que EU, que ha jugat a marejar-nos i a l'hora de la veritat l'únic que volia eren els vots del Bloc per eixir ells. Potser algun dia parlaré clarament d'EU, però no hui, almenys fins que s'acaben les eleccions. Prudència mana.
I en tercer lloc per que l'objectiu de qualsevol partit està en consolidar-se i ser una opció més per la gent. Nosaltres ja hem donat tots els passos previs. Constituir-nos, convertir-nos en un referent d'opinió, augmentar la militància i treballar de cara a les eleccions. Però tot això no valdrà gaire sinó tenim previst arribar al seguent graó. Eixe graó es tindre un regidor nacionalista a la Vila de Mislata. I amb el PSPV les nostres expectatives son guanyadores.
ADEU PP i benvingut el nacionalisme al plenari de Mislata, això és el que volem, ja vorem que es queda.
24.11.06
Adeu Señora Amparo
Fa uns dies van soterrar a Amparo Juan, una dona que ha estat, al llarg de la seva dilatada vida, testimoni dels canvis que la ciutat de Mislata ha sofert. Nascuda al principi dels anys vint del passat segle, la seua vida sempre va estar lligada al seu poble i al carrer de San Vicent on vivia. Aquesta menuda dona, malgrat l'avançat de la seua edat, demostrava una extraordiaria lucidesa i la prudència amb la qual es conportava tot just deixava entreveure tot allò que en la vida li havia passat.
Ella, que va néixer en un poble eminentment rural, va vore transcórrer la seua infantesa entre carros llençats per mules i el traqueteig del vell tren que passava per l'actual avinguda de Gregorio Gea. Tingué una adolescència marcada pels canvis republicans i per una guerra civil que a Mislata va durar fins a l'últim dia. Va ser testimoni de la transformació de la població, propiciada per l'arribada dels primers emigrants procedents de Castella i Andalucia, de la metamorfosi de la cultura i la societat cap a una progressiva urbanització, del gris període franquista que va obligar als seus fills a buscar en Europa una oportunitat de millora i de la democrácia incipient que fins a avui tenim. Viure en nou dècades i dos segles donen per a moltes sensacions i experiéncias vitals.
Les coses que ella associava a Mislata ja s'havien extingit per acció o omissió; edificis com la Casa Gran que durant anys va presidir la nostra plaça principal, els tallers de costureres, el tràfec de la gent que marxava a València, els agricultors tornant a sa casa a la caiguda del sol, els berenars en l'horta i un riu Turia que adés se sortia del seu llit deixant un rastre de naturalesa destructora. Tota aquesta realitat ja no estava,i ella continuava com un exemple vivent de qui som i qui hem estat.
Aquesta decidida muller va saber lluitar contra tots els elements històrics i contra la difícil condició de ser dona en aquells anys. Armada amb la prudència, la sagacitat i l'esforç va saber traure endavant als seus, sense queixes i sense desanim. El meu condol per al seu família i els seus amics, i el compromís de no oblidar mai quins varen ser els nostres orígens i les nostres costums
Bon viatge senyora Amparo
Ella, que va néixer en un poble eminentment rural, va vore transcórrer la seua infantesa entre carros llençats per mules i el traqueteig del vell tren que passava per l'actual avinguda de Gregorio Gea. Tingué una adolescència marcada pels canvis republicans i per una guerra civil que a Mislata va durar fins a l'últim dia. Va ser testimoni de la transformació de la població, propiciada per l'arribada dels primers emigrants procedents de Castella i Andalucia, de la metamorfosi de la cultura i la societat cap a una progressiva urbanització, del gris període franquista que va obligar als seus fills a buscar en Europa una oportunitat de millora i de la democrácia incipient que fins a avui tenim. Viure en nou dècades i dos segles donen per a moltes sensacions i experiéncias vitals.
Les coses que ella associava a Mislata ja s'havien extingit per acció o omissió; edificis com la Casa Gran que durant anys va presidir la nostra plaça principal, els tallers de costureres, el tràfec de la gent que marxava a València, els agricultors tornant a sa casa a la caiguda del sol, els berenars en l'horta i un riu Turia que adés se sortia del seu llit deixant un rastre de naturalesa destructora. Tota aquesta realitat ja no estava,i ella continuava com un exemple vivent de qui som i qui hem estat.
Aquesta decidida muller va saber lluitar contra tots els elements històrics i contra la difícil condició de ser dona en aquells anys. Armada amb la prudència, la sagacitat i l'esforç va saber traure endavant als seus, sense queixes i sense desanim. El meu condol per al seu família i els seus amics, i el compromís de no oblidar mai quins varen ser els nostres orígens i les nostres costums
Bon viatge senyora Amparo
18.11.06
concentració antifeixista
Concentració antifeixista
Ahir ens concentrarem a la plaça Ramón Ivars un grup de veïns convocats per l'assemblea antifascista de’l horta. El motiu era condemnar els atacs i agressions feixistes i xenòfobes que desgraciadament cada vegada estan més a l'ordre del dia. Mislata sempre ha estat un poble d'emigració, més del 80% de la població prové (o provenim) de fora i això fa que tradicionalment la nostra localitat haja estat un exemple de convivència i integració. Un dels valors intangíbles més importants de la nostra societat civil és precisament el de la tolerància. Per això el simple fet d'estar ennllà, a la plaça més concorreguda del poble, deixant clar que el racisme i la intolerància ens repugna, és un motiu de satisfacció.
Més enllà de la perspectiva personal de cadascun dels participants, és important que es visualize la consciència antifascista del poble. Sens dubte aquells que s'han preocupat de conèixer la història tenen clar que contra aquestes actituds és important actuar amb premura i determinació. Potser el nostre alcalde actue ara amb duresa contra la presència d'elements i iconografia feixista i ultradretana amb els quals fins al dia d'avui s'ha fet per no vore. M'hauria agradat que hagués vingut qualcevol membre del partit popular, ja que de la resta de forces polítiques locals eren presents. Una vegada més els populars s’aïllen dels altres i només acudeixen als actes i manifestacions que ells convoquen.
De vegades em pregunte si vivim al mateix món
6.11.06
El PP de Mislata i la participació ciutadana
Fa més d'un any que preguntárem en el ple al Senyor Alcalde Manuel Corredera per que no es nomenava al defensor del ciutadà, després que Morales defenestrara a l'anterior fa ja més de quatre anys. Fins a hui l'única resposta rebuda és el silenci. Segons la reglamentació municipal de Mislata, aquest defensor del ciutadà inexistent seria l'encarregat d'elevar la meua protesta per la falta de resposta de l'alcalde. Però ja savem que allò que es veu, s’apren i els populars no ho furten que ho hereten. Si no hi ha defensor, ningú li llegix la cartilla ni li pot treure els colors al govern municipal.
Un altre exemple, durant anys hem preguntat per la fàbrica de paper Payá. Preguntem sobre si és perillosa, sobre si complix les mesures d'evacuació, sobre que emmagatzema i en quines quantitats, sobre el que aboca a la sèquia de Mislata, sobre la caldera situada a 20 metres d'habitatges, i sobre l'impacte del soroll sobre els alumnes dels col·legi Jaume I i Amadeo Tortajada. A tot això la callada com resposta.
Si no responen a les preguntes, no ensenyen els informes, no posen a la disposició dels veïns la informació que la llei diu pública, no permeten opinions diferents a les seues en els mitjans de comunicació municipals i no habiliten mig algun perquè els ciutadans puguin queixar-se, jo em pregunte: On estarà la participació ciutadana de la qual presumien en el seu programa electoral ?
Segurament confonen la participació ciutadana amb el culte a l'entrepà que han copiat també de pretèrites etapes. La participació ciutadana de Mislata consisteix a acudir a la fira d'associacions a veure com el primer edil es juga el coll exhibint-se en el centre cultural (sens dubte el més arriscat de la legislatura, exceptuant clar està, els cubatas amb el senyor Roberto) Consisteix potser en anar a veure vestir-se de moro als regidors i a uns quants triats per a passar pels carrers de Mislata fent més l'indi que el Musulmà.
Consisteix que donya Encarna Porta repartisca el pressupost de tots en festes que solament li agraden a ella i a quatre cavallers de la seua cinquena.
Consisteix a organitzar un acte el nou d'octubre de caràcter més faller que nacional on sona l'himne de l'exposició i ningú té gens que dir. Sens dubte l'èxit de la “participació ciutadana” depèn de la quantitat i qualitat del Cátering.
31.10.06
Incident a Natra
Fa uns dies un grup d'adolescents sense servell va protagonitzar un vergonyós incident contra un conegut establiment de menjar ràpid atés per ciutadans d'origen indostánic. El lamentable succés ha estat tractat àmpliament per la premsa (Mislata sempre surt en la premsa estatal per a mal, desgraciadament ) i molt comentat entre els veïns de la Vila.
Encara que en la nostra ciutat tenim grups d'extrema dreta i una certa permissivitat amb la seua existència per part de l'autoritat, aquesta vegada, encara que a alguns demagogs reconeguts els sente malament, els causants de l'atac no eren ells. El que va passar l'altre dia en Natra li va poder passar a qualsevol, fora de Mislata, Villarobledo, Alcanyis o Pakistan. Davant la violència absurda d'una joventut marginal, baixa de motivacions i poc formada ningú està fora de perill.
L'assetjament d'aquests joves al restaurant es produïa des de feia mesos i no s'havia pres cap mesura per evitar que continués ja que no s'havien presentat denúncies.
Potser siga un bon moment per a plantejar altre tipus d'actuacions per mantenir l'ordre cívic, ja que la pressió policial s'ha demostrat inútil i crea més despesa i problemes que solucions. Un grup de mediadors que treballés al carrer, que conegués als xavals pel seu nom i que s'anticipés als possibles delictes, seria, sens dubte, molt més efectiu.
Encara que en la nostra ciutat tenim grups d'extrema dreta i una certa permissivitat amb la seua existència per part de l'autoritat, aquesta vegada, encara que a alguns demagogs reconeguts els sente malament, els causants de l'atac no eren ells. El que va passar l'altre dia en Natra li va poder passar a qualsevol, fora de Mislata, Villarobledo, Alcanyis o Pakistan. Davant la violència absurda d'una joventut marginal, baixa de motivacions i poc formada ningú està fora de perill.
L'assetjament d'aquests joves al restaurant es produïa des de feia mesos i no s'havia pres cap mesura per evitar que continués ja que no s'havien presentat denúncies.
Potser siga un bon moment per a plantejar altre tipus d'actuacions per mantenir l'ordre cívic, ja que la pressió policial s'ha demostrat inútil i crea més despesa i problemes que solucions. Un grup de mediadors que treballés al carrer, que conegués als xavals pel seu nom i que s'anticipés als possibles delictes, seria, sens dubte, molt més efectiu.
26.10.06
Per qué estic en política
- PROPIETATS DE LA PENA
- Assumiràs la veu d'un poble,
- i serà la veu del teu poble,
- i seràs, per a sempre, poble,
- i patiràs, i esperaràs,
- i aniràs sempre entre la pols,
- et seguirà una polseguera.
- I tindràs fam i tindràs set,
- no podràs escriure els poemes
- i callaràs tota la nit
- mentre dormen les teues gents,
- i tu sols estaràs despert,
- i tu estaràs despert per tots.
- No t'han parit per a dormir:
- et pariren per a vetllar
- en la llarga nit del teu poble.
- Tu seràs la paraula viva,
- la paraula viva i amarga.
- Ja no existiran les paraules,
- sinó l'home assumint la pena
- del seu poble, i és un silenci.
- Deixaràs de comptar les síl.labes,
- de fer-te el nus de la corbata:
- seràs un poble, caminant
- entre una amarga polseguera,
- vida amunt i nacions amunt,
- una enaltida condició.
- No tot serà, però, silenci.
- Car diràs la paraula justa,
- la diràs en el moment just.
- No diràs la teua paraula
- amb voluntat d'antologia,
- car la diràs honestament,
- iradament, sense pensar
- en ninguna posteritat,
- com no siga la del teu poble.
- Potser et maten o potser
- se'n riguen, potser et delaten;
- tot això son banalitats.
- Allò que val és la consciència
- de no ser res sino s'és poble.
- I tu, greument, has escollit.
- Després del teu silenci estricte,
- camines decididament.
- Vicent A. Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)